Poemes de la Pasqua

La Mona De Pasqua:

Amb cor de pa de pessic,

De gust suau com caramel,

Quan li clavo queixalada

Sembla que mastegui el cel.

Coronada amb un gran ou,

Amb pollets i una gallina,

Vestida de xocolata

És llaminadura fina.

Visca la mona de pasqua!

Aquest pastís tan preuatPreuat vol dir que te valor.
(valuós),

Que agrada a grans i petits

I en un no-res és menjat.



-_-_-_-_-_-_-_-_- Pasqua!!! -_-_-_-_-_-_-_-_-

La mona de pasqua és un dolç animal

que ve set setmanes passat carnaval.

Ve tota pintada, porta ous i confits

i és tan ensucrada… Te'n llepes els dits

_-_-_-_-_-_-_-_-_- Pasqua!!! -_-_-_-_-_-_-_-_-

La mona, ih, ih,

la mona és quí.

Xocolata cremosa,

la gallina hi reposa.

Molts ous petitets,

d’aire farcidets.

La mona, ih, ih,

la mona és aquí.

Torna la primavera!!!!

La primavera es una estació 

de l’any que ve plena de colors.

A la primavera totes les flors 

floreixen el arbres comencen a

 treure el brot…

La primavera comença al 20 de març, i en ella i entren unes quantes celebracions: La pasqua, St. Jordi, el dia del treballador...

Els sunambols

· El 19% de la població mundial és propensa a patir somnambulisme.

· Un estudi va mostrar que la major prevalescenciaQuantitat (nombre) de persones que ho patèixen. somnambulisme va ser de 16,7% en nens d'entre 11 i 16 anys d'edat.

· Els homes tendeixen més al somnambulisme que les dones.

Activitats com fingir el llegir un llibre, rentar-se les mans, caminar, són pocs els que tenen la capacitat de mantenir converses de forma coherent, etc són les que poden realitzar. Contrari a la creença popular, els somnàmbuls no poden realitzar activitats que requereixin de massa esforç, la majoria només poden emetre sons sense sentit. Un mite que s'utilitza en el somnambulisme és que si es desperten a meitat de la seva tasca al somnambulisme la persona pot morir, això és fals i és exactament igual que la persona desperti al seu llit. Els somnàmbuls realitzen les seves activitats amb els ulls oberts de manera que poden explorar els seus voltants, i no amb els seus ulls tancats i els braços estesos, com els hi mostra sovint en paròdies de dibuixos animats o pel·lícules. Les víctimes d'aquesta afecció poden tenir els ulls cap amunt (a causa de l'adaptació natural del cos a no rebre llum en l'acte del dormir) i si són interrogats, el subjecte no respondrà coherentment, només emetrà sons.